Menu Close

El Jack Russell Terrier

La nostra experiència de més de 20 anys com a criadors canins, l’amor i el respecte que sentim pels animals, units a la passió per aquesta extraordinària raça ens permet oferir cadells d’una gran qualitat, amb excel·lent caràcter i immillorables condicions de salut.

Criem amb l’afix de ZELDRAK

Història del Jack Russel terrier

El reverend John Russel, de Devon, Anglaterra, gran aficionat a la caça de guineu, al començament de segle XIX, donant-li el seu nom, va crear una raça de bon caràcter, agilitat i esperit combatiu, capaç de seguir el pas dels gossos conillers, viatjar en el llom del cavall i amb prou valentia per combatre i capturar a la guineu sota terra. El Jack Russell Terrier també va ser utilitzat per exterminar rates.

Característiques

El Jack Russell Terrier és de caràcter alegre, actiu, perspicaç i desborda intel·ligència. És molt entusiasta, tenaç i valent. Constitueix un excel·lent gos de companyia; és recomanable per a la convivència amb nens i s’adapta perfectament a la vida en un pis, sense deixar de banda les seves necessitats d’activitat diària.

La seva sociabilització amb els altres animals s’ha de fer des d’una primerenca edat. La raça s’ha mantingut allunyada fins fa molt poc, de les exposicions de bellesa, conservant així, intactes les seves característiques i bon caràcter; a més, s’han fet diferents interpretacions del seu estàndard amb el que és possible trobar exemplars de diferents morfologies (mides, tipus de cap, etc.)

Estàndard de la raça

ORIGEN: Gran Bretanya.
PAIS DE DESENVOLUPAMENT: Austràlia.
DATA DE PUBLICACIÓ DE L’ESTÀNDARD ORIGINA: 25.10.2000.
UTILITZACIÓ: Excel·lent Terrier de treballs, capaç de caçar sota terra. Un excel·lent gos de companyia.

CLASSIFICACIÓ F.C.I .:
Grup 3 – Terriers.
Secció 2 – Terriers de talla petita.
Sotmès a prova de treball

ASPECTE GENERAL
Terrier de treball robust, actiu, àgil, tenint molta personalitat, amb cos flexible de mitjana longitud. La vivacitat de la seva acció, va a l’una amb l’ardor de la seva expressió; el tall de la cua és facultatiu; el pèl pot ser llis, dur o filat.

PROPORCIONS IMPORTANTS
• Cos en el seu conjunt més llarg que alt.
• L’altura de pit, des de la creu a l’estèrnum ha d’igualar la longitud de la pota davantera, des del colze fins a terra.
• El contorn de pit, pres des del darrere dels colzes, ha de mesurar entre 40 i 43cm aproximadament.

CARÀCTER I COMPORTAMENT
Terrier viu, despert i actiu amb expressió ardent i intel·ligent. Agosarat i sense por, amigable però amb una tranquil seguretat.

CAP
Regió Cranial
• Crani: ha de ser pla, d’una amplada moderada, disminueix gradualment cap a un musell ample.
• Stop: Bé definit però no massa pronunciat.
Regió facial
• Tòfona: negra
• Morro: la longitud des del stop a la tòfona ha de ser lleugerament inferior a la de l’crani, des del stop a l’occípit.
• Llavis: ben enganxats i pigmentats en negre
• Mandíbules, dents: mandíbules molt fortes, altes, amples i poderoses. Dents fortes tancant en tisora.
• Ulls: Petits de color fosc i amb expressió plena de vivacitat. Els ulls no han de ser en absolut sortits i les parpelles han d’estar pigmentats en negre. Els ulls són en forma d’ametlla.
• Orelles: a botó o doblegades cap a endavant, de bona textura i gran mobilitat.
• Galtes: Els músculs de les galtes han d’estar ben desenvolupats.

COLL:
Fort i de línies pures, permetent portar el cap amb soltesa.

COS:
En conjunt: Rectangular.
• Dors: recte. La distància des de la creu a l’naixement de la cua és lleugerament superior que l’altura de la creu (des de la creu a terra).
• Ronyó: el ronyó ha de ser curt, sòlid i fortament ben muscular.
• Pit: pit més llarg que ample, ben separat de terra de manera que l’estern està situat a mitja distància entre la creu i el sòl. Les costelles han de ser ben arquejades, a partir de la columna vertebral; s’aplanen sobre els costats, de manera que dues mans poden envoltar darrere dels colzes; el perímetre és al voltant de 40 a 43cm. La punta de l’estèrnum està netament avançada respecte a la punta de l’espatlla.

CUA
Pot caure quan el gos està en repòs. En moviment ha d’estar erecte i si és tallada la punta ha d’estar a el mateix nivell que les orelles.

EXTREMITATS
MEMBRES ANTERIORS
Espatlles: Bé inclinats cap enrere i no molt pesadament musculats.
Braços: prou llargs i angulats (amb els omòplats) perquè els colzes estiguin situats sota el cos.
Anteriors des del colze fins als dits: ossada recta, sigui el gos vist de front o de perfil.
MEMBRES POSTERIORS
Genolls bé angulades
Metatarsos: paral·lels vistos des del darrere, estant el gos parat lliurement.
Sofrages: situats baixos
Peus: rodons, durs, proveïts de bones coixinets, no grans, ni girant cap a fora o cap a dins; dits moderadament arquejats.

MOVIMENTS
Francs, solts, elàstics.